Sis-Liang

Atenció: s'obre en una nova finestra. ImprimeixCorreu electrònic

1985

Coreografia: TABA

Música: Japan i original de percussió de Roger Blavia

Direcció escènica: Eugènia Casanovas

Ballarines: Encarna Codina, Laura Gómez, Susanna Rodríguez, Pilar Solà

Llums: José Luis Álvarez

Disseny vestuari: TABA

Realització vestuari: Angelina Herrero

Direcció: col·lectiva

fotos, premsa, programes...

 

Per saber hem tractat de desaprendre. Calia un oblit inicial del cos, el volíem sense memòria, sense marques, tot oblit. I, així, vam començar a fer desaparèixer membres, amb els seus hàbits i vicis. Ens travàvem impossibilitant-nos un braç, la cama, el coll. Veiem els membres impedits sortint per llocs impensables com anaven creant una dansa estranya al marge de les nostres intencions. El voler del braç immobilitzat era el seu poder. Tot plegat, potser, com a espectacle era poc gratificant. Però en la nostra recerca del grau zero havíem connectat amb l'ortopèdia. Adoptant els seus aparells entràrem en un univers limitat de moviments que ens donaven un aire d'autòmats. Així, la nostra indagació per tal d'arribar a la gènesi del moviment ens aconduïa per estranys viaranys cap a la seva reproducció matussera ideada pels humans; el moviment artificial. Cal defugir els aspectes més externs de la robòtica, però hi ha una fàbrica escalfeïda sota la pell. El nostre intent era fer-nos un cos sense òrgans per tal d'assolir un circuit infinit de connexions.

Com a màquines del desig amb un funcionament regulat per articulacions precises podíem sotmetre el nostre moviment a un càlcul matemàtic estricte. I per a una millor sincronització vam fer una utilització geomètrica de l'espai. Juntament amb aquestes disposicions es va dissenyar un vestuari rígid, testimoni extern del cos impedit. Un ritme de precisió japonesa marca el funcionament d'una màquina excessivament humana que dansa entre dolors, indústries, excessos i consums.

J. G.



Per afegir comentaris a aquest article, cal validar-se ('login')
Bàner